Avui es commemora a nivell internacional el Dia Mundial del Teatre. És habitual que un actor, director o algú important del món de l'espectacle redacti un Manifest que es llegeix tal dia com avui per tot: als teatres, als parcs, a les activitats escèniques.... Enguany l'ha redactat el dramaturg i director sud-africà Brett Bailey.
Aquí el teniu
MANIFEST
INTERNACIONAL DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2014
per Brett Bailey
On sigui que hi hagi
societat humana, l’irreprimible Esperit de la Representació, s’hi
manifesta.
Sota els arbres als petits
poblets i sobre sofisticats escenaris a les grans metròpolis; a les
sales d’actes de les escoles, els camps, els temples; als suburbis,
les places públiques, els centres cívics i el subsòl de les
ciutats; la gent es reuneix en comunió entorn els efímers mons
teatrals que creem per expressar la nostra complexitat humana, la
nostra diversitat, la nostra vulnerabilitat, en carn i os, alè i
veu.
Ens reunim per plorar i per
recordar, per riure i per contemplar; per aprendre, afirmar i
imaginar. Per meravellar-nos davant la destresa tècnica i per
encarnar deus. Per quedar-nos sense alè davant la nostra capacitat
de bellesa, compassió i monstruositat. Per omplir-nos d’energia i
poder. Per celebrar la riquesa de les nostres diferents cultures i
per fer desaparèixer les fronteres que ens separen.
On sigui que hi hagi
societat humana, l’irreprimible Esperit de la Representació s’hi
manifesta. Nascut de la comunitat, duu posades les màscares i els
vestits de les nostres diferents tradicions. Utilitza les nostres
llengües, ritmes i gestos i obre un espai entre nosaltres.
I nosaltres, els artistes
que treballem amb aquest antic esperit, ens sentim impulsats a
canalitzar-lo a través dels nostres cors, les nostres idees i els
nostres cossos per a revelar les nostres realitats en tota la seva
mundanitat i el seu rutilant misteri.
Però en aquesta època a la
qual tants milions de persones lluiten per sobreviure, pateixen
règims opressius i d’un capitalisme depredador, fugen del
conflicte i la confrontació; a la qual la nostra privacitat és
envaïda per serveis secrets i els nostres mots censurats per governs
intrusius; a la qual s’aniquilen boscos, s’exterminen espècies i
s’enverinen oceans: què ens sentim impulsats a revelar?
En aquest món de poders
desiguals, al qual diferents ordres hegemònics intenten
convèncer-nos que una nació, una raça, un gènere, una preferència
sexual, una religió, una ideologia, un marc cultural és superior a
la resta, hom pot realment defensar la idea que les arts haurien
d’anar separades de les agendes socials?
Nosaltres, els artistes
d’àgores i escenaris, ens conformem amb les demandes asèptiques
del mercat o utilitzem el poder que tenim per obrir un espai als cors
i les ments de la societat, per a reunir gent al nostre voltant, per
inspirar, meravellar i informar, i per crear un món d’esperança i
de col·laboració sincera?
Brett Bailey
